Aquesta és la tècnica més utilitzada en cirurgia ortognàtica i serveix per corregir l’avançament (prognatisme) i retrocés (retrognatia) de la mandíbula i, en general, moltes de les malformacions congènites de la mandíbula i el maxil·lar.
En el cas del prognatisme, es realitza un tall bilateral, a cantó i cantó de la mandíbula, i s’elimina l’os sobrant per tal de que la mandíbula adquireixi la posició funcional i estèticament correcte. Posteriorment s’uneix de nou ambdues parts de la mandíbula i es fixen mitjançant miniplaques i visos de titani, per tal que la osteosíntesis (capacitat de fusió del titani amb l’os) faciliti la cicatrització.
En el cas de la retrognatia, es realitza també un tall bilateral però a diferència de l’anterior, s’avança la mandíbula fins a la posició adequada i s’empelta os. Posteriorment es fixa la mandíbula mitjançant claus de titani per facilitar la cicatrització.
En casos de prognatisme i retrognatia lleus, la malformació pot ser camuflada mitjançant ortodòncia, eliminant algunes peces dentals. Aquesta solució és però únicament un camuflatge i no soluciona el problema de rel.
La osteotomia sagital bilateral de mandíbula és utilitzat també per corregir el defecte mandibular que provoca l’aparició de l’apnea del son.